Capítols: Perico Pastor

Del 5 de juny al 28 de setembre del 2014

Vaig néixer aquí a la vora, a la Seu. El meu pare era notari, i moltes vegades el vaig sentir parlar dels capítols matrimonials i la seva importància en una societat agrícola: si estaven ben fets, ajudaven a la felicitat d’una generació o dues; si no, podien significar la desgràcia per a alguna de les parts. Jo no veig els meus quadres, ni en fer-los ni en contemplar-los, com a obres completes que ensenyen alguna cosa a l’espectador, sinó com a interlocutors que han de poder conversar amb els seus propietaris per molt temps: mirant els seus quadres, aquests descobriran coses, fins i tot al cap dels anys. Si un dia el quadre calla, no diu res, és el moment de desempallegar-se’n. Però els bons quadres, com els llibres bons, que guanyen amb cada relectura, sempre suggereixen alguna cosa interessant a qui els dediqui una mica de temps i atenció. Un bon quadre sempre és un bon conversador, atent a l’humor de l’espectador: no intenta cridar l’atenció, però sempre té alguna cosa a dir quan aquest li pregunta. És en aquest sentit, el del pacte en el temps, que em recordo dels capítols del meu pare.